Descripción
Regles del joc:
Cada baralla consta de 33 cartes. A cada carta hi ha una paraula amb una o més dificultats ortogràfiques i que es composa de 2-3-4 o 5 síl·labes. Es pot jugar amb una o mes baralles.
Qui baralla reparteix quatre cartes a cada jugador començant per la dreta. Cada jugador examina les seves cartes per tal de veure quins son els seus atots.
El jugador a la dreta del repartidor inicia el joc. Ell, o els altres quan els toqui, poden dir «em planto» si creuen tenir bons atots. Si ningú no es planta, cada jugador deixa una carta boca avall i en pren una altra del maç. Així continua el joc.
Si s’acaben les cartes del maç, es barallen -sempre cap avall- les descartades i es roba de nou fins que algú es planti. Ara es posen les cartes de cara amunt i es veurà qui té la millor jugada.
Les jugades, de millor a pitjor, són aquestes:
1. Póquer: quatre cartes amb igual nombre de síl·labes.
2. Trio: tres cartes amb igual nombre de síl·labes.
3. Doble parella.
4. Parella.
Aplicacions didàctiques:
Aquesta baralla es un material divertit i eficaç per començar l’estudi de l’ortografia tot sensibilitzant els nens a partir dels 5 o 6 anys i facilitant-los aquest difícil aprenentatge. Hi ha dues series (1,2), cadascuna d’elles amb 33 cartes. Cada carta conte vocables diferents. Cada estoig conte un reglament que indica la manera mes habitual de jugar. Hi ha, pero, d’altres aplicacions possibles.
Families: Agrupar les cartes segons el tipus de dificultat que resolen. Per exemple: ajuntar totes les de la B, V, H, etc, i formar les pileres respectives.
Creativitat: Es treu, al atzar, una carta i es demana als nens que construeixin una frase que inclogui la paraula que hi figuri. Si aquesta, per exemple, es «escalivada» poden dir: «el monjo prepara una escalivada». Es poden afegir noves paraules de noves cartes fins que ja no siguin capaços d’integra-les totes en una frase o periode.
Contes: Hi ha dues variants.
1. Es posen sobre la taula entre 10 i 15 cartes -segons l’edat- i se’ls demana que inventin un conte on hi entrin les paraules, animals, persones o coses, representades a les cartes.
2. Se’ls demana construir un conte a partir de cartes tretes a l’atzar o prèviament escollides per l’educador. Amb les mateixes cartes poden construir contes diferents.
Redacció: l’elaboració de contes constitueix per si mateixa un exercici de redacció oral. Si els demanem que vagin escrivint el conte a mesura que s’ho inventen tindrem un excel·lent exercici de redacció. El resultat es pot analitzar pel que fa a la correcció sintàctica, ortogràfica, riquesa lèxica i estil.
Endevinalles: es mostra un dibuix tot tapant les lletres y se’ls demana que diguin a quin mot correspon.
Descripció: Com s’ha fet la «v» de «vaca» i la «h» d «huracà»?
Recordar i dibuixar: Com s’escriuen «nuvia» i «vampir»? Si no se’n recorden, se’ls demana que copiin o calquin els dibuixos.
Concurs de dibuixos: s’agafen tres o quatre cartes i es demana als nens que les dibuixin a una grandària A-4. El millor dibuix de cada carta sera exposat a l’aula. D’aquesta manera es fixaran millor les imatges ortogràfiques.
Dislèxia: la publicació sobre dislèxia i iniciació lectora conte moltes mes aplicacions de les baralles que poden ser de gran utilitat.
Domino ortogràfic: amb 36 cartes de dos dibuixos cadascuna te aplicacions semblants a les de la baralla i d’altres mes especifiques.
Camps semàntics: una vegada s’han posat damunt la taula les cartes d’una o mes baralles, es demana als nens que les agrupin establint una relació entre elles. Podrien, per exemple, agrupar «batalla» i «pólvora», «revolver», «cadáver».
Jugadors: 2-12 segons el nombre de baralles